territoris
La cultura és el punt de partida. A partir d’aquí, la meva trajectòria s’ha anat construint des de llocs diferents que sovint es creuen: programar, mediar, crear, interpretar o dibuixar són, per a mi, maneres diferents de relacionar-me amb les persones, les idees i les arts.
programació artística
Programar és construir una mirada.
Entenc la programació artística com alguna cosa més que seleccionar espectacles. Programar és imaginar relacions: entre una obra i un públic, entre els artistes i un territori, entre allò que passa a l’escenari i el moment social que vivim. La meva feina parteix de l’observació, la curiositat i l’acompanyament dels processos creatius, però també de l’equilibri entre risc, diversitat, accessibilitat i construcció de públics.
Actualment desenvolupo aquesta mirada des del Teatre-Auditori Emma Vilarasau de Sant Cugat, vinculant la programació artística amb projectes educatius, socials i de ciutat.
M’interessen especialment les propostes capaces de generar conversa, de qüestionar-nos i de deixar alguna cosa en l’espectador quan el teló ja ha baixat.
mediació cultural
Entre l’escenari i el públic passen moltes coses.
La mediació cultural és un dels territoris que més defineixen la meva manera d’entendre la gestió cultural. Dissenyo i desenvolupo projectes que busquen ampliar les formes de relacionar-nos amb les arts escèniques: programes educatius, processos participatius, trobades amb artistes, projectes intergeneracionals, accions de contextualització o experiències que permeten descobrir què passa abans, durant i després d’una funció.
M’interessa especialment treballar amb infants i joves, centres educatius i col·lectius diversos, no només per apropar-los a la cultura, sinó per reconèixer-los també com a participants actius de la vida cultural.
Perquè crear públics no significa només omplir butaques. Significa generar vincles.
actor I CREADOR ESCÈNIC
Abans de mirar l’escenari des de fora, també l’he habitat des de dins.
La interpretació, l’escriptura i la direcció formen part del meu origen i continuen condicionant profundament la manera com entenc les arts escèniques.
Com a intèrpret he format part de projectes com Vorònia, de La Veronal; Detergente, somnífers i huevos rancheros, amb direcció de Pau Carrió ; o La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda, dirigida per Paco Mir (Tricicle), on vaig interpretar a Mateu i amb la qual vaig passar per escenaris com el Teatre Victòria, el Teatre Poliorama o el Kursaal de Manresa.
En paral·lel, l'escriptura i la direcció m'han permès desenvolupar una veu pròpia. Des de NARB fins al treball amb NOYO COLECTIVO, he escrit i dirigit projectes com Instruccions per entendre l'amor o El alegre paisaje de la gente que vomita: peces que exploren les relacions, les ferides, les contradiccions i tot allò que sovint ens costa posar en paraules.
Haver estat damunt d’un escenari m’ha ensenyat a mirar la programació des d’un altre lloc: entendre els processos, els temps, la vulnerabilitat de la creació i tot allò que hi ha darrere d’una funció abans que arribi al públic.
Potser per això no he volgut separar del tot el gestor de l’artista. Són dues maneres de mirar el mateix escenaris.
billy bolo
La part de mi que pensa dibuixant.
Billy Bolo és el meu alter ego gràfic: un espai de llibertat on la il·lustració em permet explicar coses que probablement no sabria explicar de la mateixa manera amb paraules.
El que va començar com un univers personal de personatges, emocions i petites contradiccions ha Anat creixent fins a convertir-se també en un projectes artístic i expositiu. Al llarg Dels anys, BIlly Bolo s'ha concretat en tres exposicions, presència a diferents fires i col·laboracions audiovisuals. Entre aquestes destaquen Barba Rota, un viatge emocional a través de la història d'amor entre dos pirates, NO-VIÓ, una nova exploració de les emocions des del dibuix; i FUGA #elshomesdelorca, un projecte d'il·lustració i mediació que recupera els homes que van formar part de la vida de Federico García Lorca. Aquesta última, FUGA, va iniciar el seu recorregut expositiu l'any 2019 i posteriorment s0sha convertit en un projecte itinerant per diferents espais de Barcelona. L'any 2021 va ser reconegut amb el Premi Art Jove en la categoria de mediació artística LGTBIQ+.
L’univers de Billy Bolo també ha sortit del paper per entrar en la imatge en moviment. En l’àmbit audiovisual he desenvolupat projectes vinculats especialment a Las Jamón de Byork, participant en la concepció, creació i direcció de diversos videoclips i peces audiovisuals. Uns treballs on la il·lustració, la direcció artística, l’humor, l’estètica pop i la construcció de personatges es barregen per traslladar aquest imaginari gràfic a un nou llenguatge.
Billy Bolo és una altra manera de mirar, d’explicar i de fer visibles històries que sovint queden als marges.
